Cap problema

Aleshores em va dir: “Jo no tinc problemes, només tinc coses pendentes de resoldre” i es va animar a parlar-me del seu armari.

A qui pugui interessar el seu armari té tres prestatges. Sembla ser que en l’inferior hi desa les qüestions que ja han estat resoltes, en el del mig les que están en vies de resolució i en el superior, les que esperen torn.

Quan una de les coses del prestatge del mig és resolta satisfactòriament es pot deixar al prestatge inferior i, d’aquesta manera, la balda mitgera pot asumir una altra qüestió del prestatge superior. Aquesta dinàmica, em va dir, ha de ser àgil. Pel que es veu, si t’hi encantes gaire s’acomulen massa coses al prestatge superior, a risc que el mateix pes de les coses no resoltes vagi vinclant la balda i pugui arribar a trencar-la, la qual cosa és una catàstrofe molt gran perquè aleshores el pes passa a la balda mitgera i, si es trenca, cau al prestatge inferior engegant a rodar, fins i tot, les qüestions resoltes de fa temps.

Després va fer una pausa, com si visionés el daltabaix, i amb la mirada una mica perduda va pensar en veu alta: “potser que buidi el prestatge de baix”.

I va baixar als xinos a comprar caixes de tanca hermètica.